Quim Salvi, Rector electe de la Universitat de Girona des de l’any 2017, publica un comunicat proper i empàtic, compromès i reivindicatiu, fent una crida a la sensatesa i a l’exercici d’una pro-activitat en tot allò que signifiqui protecció i enaltiment als drets humans. La lluita contra la violència de gènere és un dels eixos de treball principals de la Universitat de Girona. Així es demostra amb l’eficaç Pla d’Igualtat de Gènere, establert als Estatuts i on es lluita contra tota discriminació per raó de gènere.
En el comunicat es llegeixen paraules properes, profundes i empàtiques per la causa discriminatòria que les dones pateixen en el dia a dia, ja sigui a casa, al carrer o a la feina. La Universitat de Girona està compromesa amb el col·lectiu LGTBIQ+ i treballa, com una obligació ètica, per promoure i consolidar valors que rebutgen per complet aquestes desigualtats d’oportunitat i s’esforça per destinar docència, estudi i recerca a través de la comunitat universitària per a fer una mica millor aquest món que encara molt li queda per canviar.
La violència contra les dones ens parla, sobretot, de la vigència d’unes
pràctiques, d’una manera superbiosa d’entendre el món, de l’encara presència
entre nosaltres de conductes patriarcals que van més enllà de l’exercici concret
d’un mal físic i que s’incrusten en la societat com un tumor maligne, el del dia
a dia, el de la “superioritat” masculina que s’exerceix de forma subtil i constant.
La violència és del tot reprovable i sancionable. És evident i notòria, en lloc
de revertir, creix en el si del nostre entorn. No respon a classes socials ni a
paràmetres econòmics, sinó que s’estén com una xacra que arrosseguem des de
fa segles.
Però, essent cruel i despietada, irracional, encara és més greu la violència de
gènere que s’exerceix en el dia a dia. En les conductes quotidianes. Ho hem
sabut, amb més intensitat, al llarg de la pandèmia que patim. La convivència, en
moltes llars, s’ha tornat un infern, si és que ja no ho era. Sabem el nombre de
dones assassinades a mans dels homes, però no tenim constància exacte de les
dones maltractades, de les dones infravalorades, de les dones rebutjades a la
feina, de les dones que pateixen un assetjament obscur.
Per desgràcia, com deia, no parlem d’un estatus social o d’un determinat
nivell cultural. La violència (des de la més sagnant a la més lacerant i dolorosa,
des de la més clara a la més difuminada) és un assumpte que ens ateny a totes i
a tots i que ens crida a reaccionar.
La Universitat de Girona fa anys que hi lluita. No només des dels estatuts i
la convicció moral, sinó des de la pràctica continuada. Parlem del Pla d’Igualtat
de Gènere, que ha de permetre consens i planificació de tota la comunitat
universitària. Parlem de la recuperació de la delegació del Rector per a la Igualtat
de Gènere. De la normativa d’exempcions docents per a la intensificació de la
recerca després d’un permís de maternitat. Parlem també del compromís amb
el col·lectiu LGTBIQ i de les campanyes de sensibilització per informar del
protocol de prevenció i actuació davant situacions de violència. De l’edició
d’una guia de llenguatge inclusiu.
Parlem, en definitiva, d’exercir la pro-activitat en tot allò que signifiqui
enaltiment de la dignitat dels éssers humans. Una lluita contra la violència de
gènere que, com deia, Cristina Fallaràs en la inauguració de curs de fa dos anys,
passa també per expressar el propi patiment “com un acte revolucionari”.
La Universitat hi creu i hi treballa. No pas com una possibilitat o una opció,
sinó com una irrenunciable obligació ètica.
Moltes gràcies.
Quim Salvi
Rector de la UdG
Novembre de 2020
Comments